Centre d'Esports Sabadell Futbol Club

Les grans fites a la història del club són un subcampionat de Copa d’Espanya el 1935, un quart lloc a la Lliga Espanyola de Primera Divisió el 1969 –que va suposar la classificació per jugar la Copa de Fires-, el títol de campió d’Espanya de Segona Categoria l’any 1913, el de campió de la Copa Catalunya el 1934 i el de campió de la Copa Federació l’any 2000.

El primer gran èxit esportiu de l’entitat es produí l’any 1913. Havent assolit el campionat de Catalunya de segona categoria, el Sabadell es classificà per disputar la fase nacional, en la qual va aconseguir arribar a la final. El rival fou el Cardenal Cisneros de Madrid. Es van arribar a disputar quatre partits –tots ells a la capital d’Espanya- per intentar resoldre l’eliminatòria, fins que l’equip rival no es va presentar al cinquè degut al gran esgotament físic que patia. D’aquesta manera, el Centre d’Esports fou proclamat oficialment campió d’Espanya de segona categoria. Alguns dels jugadors d’aquell equip triomfador foren Saus, Aragay, Casas, Giravent, Cabané, Monistrol i Trabal.

Gràcies a l’èxit aconseguit al Campionat de Catalunya de 1934 –on el Sabadell va guanyar 15 partits, en va empatar un i no en va perdre cap-, el club es va classificar per disputar la Copa del Rei de l’any següent. Eliminant al Celta de Vigo, el Betis i el Llevant, el Centre d’Esports va accedir a una històrica final de la Copa d’Espanya –actual Copa del Rei-, disputada a l’Estadi Chamartín de Madrid contra el Sevilla. La normativa de l’època no permetia realitzar substitucions, i això va perjudicar enormement l’equip arlequinat, ja que Gual va haver de disputar gairebé tot l’encontre amb problemes físics. El resultat fou 3-0 favorable als andalusos, però aquesta alineació passà a la història del Sabadell: Massip, Morral, Blanch, Argemí, Font, Gràcia, Sangüesa, Calvet, Gual, Barceló i Parera

El primer ascens a Primera Divisió es va aconseguir l’any 1943. Fou el punt inicial d’una trajectòria de catorze temporades a la màxima categoria del futbol espanyol, repartides en diferents etapes. La millor classificació històrica es produiria el 1969, amb una meritòria quarta posició. Només el Real Madrid, el Las Palmas i el Barcelona van acabar per sobre del Centre d’Esports. D’aquesta manera, el Sabadell es va classificar per disputar una competició europea, la Copa de Fires. El rival a la primera eliminatòria fou el Bruges belga. En un partit memorable disputat a la Nova Creu Alta, el Centre d’Esports es va imposar per 2-0 el 17 de setembre de 1969. Zaballa i Cristo van ser els golejadors. A la tornada, els belgues es van imposar per 5-1 i van accedir a la següent eliminatòria. Els jugadors que van participar en aquella eliminatòria foren Comas, Isidro, Pini, Arnal, Marañón, Muñoz, Ortuño, Montesinos, Palau, Garzón, Zaballa, Romero, Pereda i Cristo, entrenats per Pasieguito. Tot i que no va disputar cap minut en l’eliminatòria ja que sortia d’una lesió, el porter Pepe Martínez també tingué una gran responsabilitat en la classificació europea, ja que fou el titular durant tota la lliga anterior.

L’última presència del Sabadell a Primera Divisió fou a les temporades 86-87 i 87-88. A la primera es va aconseguir la permanència en un play-off en el qual destacà un partit contra Osasuna,que els òrgans federatius van obligar a repetir invalidant la victòria inicial arlequinada degut a la presència de dos jugadors estrangers acabats de fitxar, April i Brylle. En el segon partit, l’afició arlequinada va omplir la Nova Creu Alta i va col·laborar en un triomf decisiu per mantenir la màxima categoria. La temporada següent, tot i arribar a l’última jornada amb opcions de salvació, el Sabadell va acabar baixant en perdre a San Mamés contra l’Athletic de Bilbao.

Un dels moments més amargs de la història del Sabadell es produí la temporada 92-93. L’equip arlequinat va acabar en llocs de descens a Segona Divisió B i va perdre una categoria més per motius econòmics, caient a Tercera. Es va renovar pràcticament tota la plantilla, i la tasca brillant d’un conjunt de joves jugadors dirigits per Antonio Jaurrieta –que formaven la base de l’equip Amateur que havia assolit l’ascens a Tercera- va assegurar un ràpid ascens a Segona B un any després del desastre.

El Sabadell es va mantenir a Segona B durant dotze temporades, arribant a disputar un play-off d’ascens a Segona A la temporada 2000-2001. L’amarg descens a Tercera l’any 2006 va ser corregit dotze mesos després, assolint un nou ascens a Segona Divisió B després d’una dramàtica tanda de penals contra el Mallorca B a semifinals i un clar triomf davant el Caudal de Mieres a la final del play-off.