La visita de demà (17:00 hores) del Centre d’Esports Sabadell al Martínez Valero d’Elx tindrà un component especial. Històricament, el coliseu il·licità ha estat un feu pràcticament inexpugnable per als molts conjunts arlequinats que hi han passat. De fet, les dues úniques victòries aconseguides a l’estadi de l’Elche CF daten del mateix any: 1980.
Però més enllà d’això, el Martínez Valero sempre estarà present en l’imaginari de tot aficionat arlequinat. El Centre d’Esports Sabadell és considerat com el tercer club de Catalunya, entre altres fites, per les seves 14 temporades a Primera, per haver jugat la final de Copa l’any 1935 i per la seva participació a la Copa de Fires de la temporada 1969/70. Però també, per la consecució de la Copa Federació a la temporada 1999/00. Aquest títol és, fins el dia d’avui, l’únic aconseguit pel club en una competició d’eliminatòries a nivell estatal.
Aquell Centre d’Esports Sabadell entrenat per Pere Valentí Mora es va plantar a la final, disputada a doble partit, després de quedar primer en una lligueta regional amb el Barcelona ‘B’, la Gramenet, el Nàstic i L’Hospitalet, i d’eliminar el Logroñés ‘B’, el Murcia, el Lanzarote i el Racing ‘B’ a les semifinals. A la darrera ronda esperava un quart filial, l’avui conegut com a Elche Ilicitano, segon equip de l’Elche CF, i els arlequinats van aconseguir marxar de la Nova Creu Alta a l’anada amb una renda de dos gols gràcies a l’encert de Gago i Antonio.
Però la tornada, disputada el 7 de juny del 2000 al Martínez Valero, no seria precisament un camí de roses. Els 15 milions de les antigues pessetes que estaven en joc, uns 9.000 euros, es van haver de suar de valent. Solaún i Timpani van igualar l’eliminatòria en només tres minuts i la final se’n va anar a la pròrroga. En els últims instants dels primers 15 minuts extres, un cop de cap de Loinaz tornava a posar el Sabadell a un pas del trofeu però Claudio ampliava novament diferències poc després. L’Elche ‘B’ va tenir una oportunitat d’or per guanyar aquella Copa Federació en l’últim sospir però el penal de Solaún va sortir per sobre de la porteria de Basauri i el Centre d’Esports Sabadell, gràcies al valor doble dels gols en camp contrari, es convertia en campió, amb el capità Titi alçant la copa.
Cal destacar que, des de la seva reinstauració l’any 1993, el CE Sabadell era el primer club català que es proclamava campió de la Copa RFEF en la que va ser la seva setena edició.
La plaça del Doctor Robert es va omplir a la nit per rebre els campions, que van pujar al balcó del consistori per celebrar la consecució de la Copa Federació amb tots els aficionats. A la lliga, aquell CE Sabadell no destacaria per la seva classificació final però va posar els fonaments, amb jugadors com Genís, Dot, Lakabeg i companyia, de l’equip que va disputar el playoff d’ascens l’any següent.
