Avui en dia seria impensable veure un partit de futbol professional sense xarxes a les porteries, però la història ens ensenya que temps enrere es marcaven gols i les pilotes no quedaven atrapades a la xarxa. A finals de 1911, les porteries de la Creu Alta no tenien xarxa. No va ser fins a finals d’aquell any que el directiu Josep Rosell Casablancas, en un viatge particular a París es va encarregar de comprar unes xarxes per a les porteries. Es va tractar d’una novetat ja que a Catalunya no existia cap comerç per comprar aquest article i només el FC Barcelona i el RCD Espanyol en disposaven als seus estadis. A banda de les dues xarxes, el Sr. Rosell va aprofitar per comprar dues pilotes, uns guants, cinturons i algun encàrrec més que li havia encomanat algun company de la directiva. Les xarxes van costar 58 francs, 62 pessetes de l’època, i les pilotes, 21,50 pessetes cadascuna. El Sr. Rosell va tenir molts problemes per passar la duana de Portbou perquè els funcionaris no sabien quina tarifa aplicar. Finalment, va haver d’abonar 26 pessetes per la xarxa que els funcionaris no havien vist mai i arran d’aquest embolic, el Sr. Rosell gairebé perd el tren de tornada.
El primer partit que les porteries de la Creu Alta es van vestir amb les noves xarxes va ser el 31 de desembre de 1911 en un esdeveniment benèfic organitzat pel club en què el Centre d’Esports i l’Athletic Sabadell es van enfrontar sobre la gespa. El partit el va guanyar el Centre d’Esports per un a zero i en el mateix esdeveniment també s’hi van disputar curses ciclistes. En el llibre ‘Història del futbol a Sabadell’, de Josep Rosell Casablancas, es deixava ben clara l’alegria amb la que el públic va rebre les noves xarxes, especialment pel fet de no perdre la pilota cada vegada que hi havia un xut i la pilota marxava lluny de la porteria.
