17/09/2019
Josep Palau i Busquet (La Llacuna, 1943) va jugar deu temporades al Centre d’Esports Sabadell entre els anys 1964 i 1975 amb un impàs d’un curs al FC Barcelona. Els registres de Palau al club arlequinat són de 179 partits oficials amb 47 gols marcats. Entre aquesta partits destaca el debut en competició europa del Centre d’Esports Sabadell en què Palau va formar part de l’11 inicial. Ho recordem amb ell el dia que en fa 50 anys.
P. El rival va ser el Bruges, un equip molt potent aleshores
R. El Bruges i l’Anderlecht eren els dos equips dominants, no vam tenir sort al sorteig. Tot i això, a la Creu Alta vam fer un partit molt bo.
P. El Sabadell debutava a Europa consolidat a Primera Divisió i després de fer la millor temporada de la seva història
R. A l’estadi érem molt forts. Repassàvem a molts equips i l’afició apretava molt. El Sabadell jugava de tu a tu contra tots els rivals i era molt respectat per tot Espanya. El premi d’anar a Europa va ser molt merescut per nosaltres i per la ciutat.
P. El debut a Europa va anar molt bé, 2 a 0, com recorda el partit?
R. Amb Pasieguito jugàvem més aviat a la defensiva, ell era més d’amarrar. Recordo que jugant al darrera vam marcar el primer abans de la mitja part. Al descans la consigna va ser clara: jugarem encara més aculats. En punta vam jugar en Cristo i jo, en un contraatac vam fer el 0 a 2. El resultat era molt bo per anar cap a Bèlgica.
P. Per les fotografies que es guarden, l’ambient a la Creu Alta va ser espectacular
R. L’estadi estava ple de gom a gom. L’ambient va ser molt maco. Sens dubte l’afició ens va ajudar a guanyar aquell partit i a la tornada vam perdre aquesta avantatge. És cert que també tinc altres records molt forts a l’estadi com una victòria per 3 a 0 al Reial Madrid o una remuntada èpica contra el FC Barcelona. Però Europa és Europa, clar.
P. El tècnic ‘Pasieguito’ era el motor d’aquell Sabadell?
R. Era un molt bon entrenador amb molt d’ofici. Amb els joves es portava molt bé. Tenia un caràcter molt especial. Quan veig ara el Barça amb tot el cos tècnic i els ajudants que tenen… Pasieguito ho feia tot. Abans era normal, ara ha canviat molt. Pasieguito ens feia córrer molt, ara tot és pilota i técnica.
P. La tornada va ser un malson, què va passar?
R. Va ser una decepció molt gran. Hi vam anar amb la moral de ferro. Amb el el 2 a 0 de la Creu Alta ho teníem tot de cara. Érem un equip sense experiència i quan ens van marcar a l’inici ens va costar reaccionar i al descans ja perdíem 4 a 1. Jo vaig marcar aquell gol que ens donava esperances a la segona part però no vam poder. Va ser una gran pena.
P. Ha guardat relació amb els companys que va tenir al Sabadell després de tants anys?
R. He anat tenint contacte amb tots els companys que vaig tenir al Sabadell. Amb alguns menys i altres més, sobretot des que estic als veternas del FC Barcelona i viatgem per tot Espanya i el món. Encara ens truqem sovint amb en Martí, amb qui tinc molt bona relació. Han passat 50 anys i per desgràcia alguns ja no hi són i d’altres són molt grans. El Pasieguito era valencià i molts dels companys que tenia eren de València.
P. Té l’honor d’haver marcat el primer gol oficial a la Nova Creu Alta contra el València
R. Sí, això ja quedarà per sempre. Em fa molta il·lusió perquè el Sabadell és l’equip de la meva vida on vaig poder demostrar el meu futbol. Guardo molts records i més de bons que de dolents. Espero poder tornar a veure el Sabadell a Segona o a Primera Divisió, seria una gran il·lusió per a mi.
P. Sempre ha tingut una relació especial amb els colors arlequinats, d’on ve?
R. Tinc molta estima a aquesta samarreta. Vaig començar a jugar a futbol a l’equip del meu poble, a La Llacuna, i ja vestia d’arlequinat. He vestit la samarreta arlequinada bona part de la meva vida.
Fotografia: Críspulo Díaz.
